|
APARTATS D’UN PLA D’EMPRESA
1. DADES DEL PROJECTE
1.A. PROMOTORS DEL PROJECTE
En aquest apartat hem de recollir totes les dades personals dels promotors del projecte. A més de les seves dades bàsiques, també hi hauríem d’incloure els seus curricula vitae, per tal de donar a conèixer el seu perfil, la seva educació, l’experiència professional i laboral, les seves habilitats i capacitats, etc.
En aquest apartat també seria convenient indicar el grau d’implicació que tindran els promotors en el desenvolupament del projecte, ja que és ben valorat que els que promouen una idea empresarial col•laborin en el progrés d’aquesta.
1.B. NOM O IDENTIFICACIÓ DEL PROJECTE
S’hi ha d’indicar el nom, o futur nom, de l’empresa per a la qual es realitza el pla d’empresa.
En el cas que l’empresa sigui de creació pròpia, nosaltres mateixos en determinarem el nom i la denominació social. En el cas d’adquisició de franquícies o patents, el nom o la denominació social poden estar ja inclosos en el contracte.
Denominació social
Per constituir una societat mercantil (que no és obligatori en el cas d’autònoms, societats civils i comunitats de béns), el primer tràmit que s’ha de fer és la sol•licitud del certificat negatiu de denominació social. Aquest certificat serveix per acreditar que el nom que s’ha triat per a la societat no coincideix amb el d’una altra d’existent, i s’ha d’adjuntar en els tràmits posteriors.
En el formulari s’hi han d’indicar el nom complet d’un dels socis fundadors de la societat i tres noms per a la societat per ordre de preferència (de manera que si el primer fos denegat s’agafaria el segon, i en defecte d’aquest, el tercer).
1.C. UBICACIÓ GEOGRÀFICA
En aquest apartat hem d’indicar el domicili en el qual volem ubicar el nostre negoci: domicili, localitat, municipi, província, codi postal, etc. En el cas de formes jurídiques d’empresa de persones físiques (empresari individual, comunitat de béns, societat civil), el domicili social de l’empresari de vegades coincideix amb el domicili particular. En el cas de societats mercantils, el domicili social sol ser diferent al del domicili particular a causa de la responsabilitat que es deriva la gestió, per diferenciar els béns empresarials dels personals (però no és imprescindible).
1.D. DATA D’INICI
S’hi ha d’indicar quan ha començat l’activitat. En el cas que l’activitat no s’hagi iniciat, cal realitzar una previsió de la data en què s’iniciarà.
1.E. TIPUS DE SOCIETAT
Formes jurídiques d’empresa de persones físiques:
- empresari individual (autònom)
- comunitat de béns
- societat civil
Formes jurídiques d’empresa de societats mercantils:
- societat col•lectiva
- societat de responsabilitat limitada
- societat limitada de nova empresa
- societat anònima
- societat comanditària per accions
- societat comanditària simple
Forma jurídica d’empresa de societats mercantils especials:
- societat laboral
- societat cooperativa
- societats de garantia recíproca
- entitat de capital de risc
- agrupació d’interès econòmic
- societat d’inversió mobiliària
Per a una informació mes detallada d’aquestes formes jurídiques, consultau l'apartat corresponent.
1.F. EXPLICACIÓ DE L’ACTIVITAT
Aquest punt ha d’incloure, d’una forma simplificada, la naturalesa del negoci, les característiques del projecte, el sector d’activitat en què s’emmarca el producte o servei, els avantatges competitius i la base sobre la qual recolzen les afirmacions contingudes en el pla d’empresa.
1.G. NOMBRE DE TREBALLADORS PREVISTS
Cal quantificar el nombre de treballadors que necessitarà l’empresa. En aquest apartat no és precís detallar minuciosament els llocs i les funcions de cada treballador, ja que aquest apartat es fa més extens en el pla de recursos humans.
1.H. FINANÇAMENT
Aquest apartat ha d’incloure una quantificació en línies generals de la inversió necessària i del finançament d’aquesta. Possiblement, no serem capaços d’emplenar-lo fins que no s’hagi realitzat l’estudi econòmicofinancer previst al final del pla d’empresa.
La inversió inicial, o cost total de la posada en marxa del nostre projecte empresarial, és igual als diners que aportarem nosaltres (finançament propi) més els que sol•licitarem per altres mitjans (finançament aliè), sempre i quan els necessitem, p. ex.: finançament bancari o altres tipus de finançament extern.
2. ESTUDI DE MERCAT
Aquest apartat del pla d’empresa ens ajudarà a determinar l’existència d’un mercat per al producte o servei que oferim, i mitjançant aquesta informació posteriorment podrem dissenyar una estratègia de venda per als productes o serveis que vulguem introduir dins del mercat que abastarem.
2.A. ESTUDI DE L’ENTORN
Arribats a aquest punt hem de tenir en compte aspectes com l’àmbit geogràfic d’actuació (radi d’acció), l’anàlisi de l’entorn (trànsit, transport públic, comunicacions, aparcament, etc.) i el volum econòmic determinat d’aquests factors.
- Àmbit geogràfic d’actuació: Hem de determinar el territori on volem actuar. Aquest àmbit geogràfic pot ser local, regional, nacional o global. Si determinam el nostre radi d’acció en l’àmbit local, llavors l’estam limitant al nucli de població on tenim el negoci. Si, per contra, decidim vendre els nostres productes via Internet, llavors podrem augmentar considerablement el nostre radi d’acció i així cobrir un major territori (regional, nacional o global). Aquest factor és de summa importància, ja que en deriva una logística més simple o més complexa.
- Sector: Hem de conèixer el sector on volem desenvolupar el nostre producte o servei i els factors que el condicionen: polítics, legals, socioculturals, demogràfics, tecnològics, etc.
- Evolució: És important conèixer l’estat de desenvolupament en què es troba el mercat. Hi ha un cercle natural per a l’evolució de pràcticament qualsevol mercat o producte. La fase del cercle en què ens introduïm en el mercat afectarà de manera significativa l’estratègia comercial que hem d’adoptar.
2.B. ESTUDI DEL CLIENT POTENCIAL
En la identificació dels clients potencials és important determinar las característiques següents:
- edat mitjana dels residents de la zona
- sexe (en percentatges dels residents de la zona)
- formació (nivell cultural mitjà)
- nacionalitats de l’entorn
- poder adquisitiu mitjà de la zona
- cultura
- religió
De tots aquests punts, és important destacar-ne dos, que són:
- Nacionalitats de l’entorn: Darrerament, el nostre país ha sofert un gran increment demogràfic gràcies a la immigració que prové d’altres països. Aquest factor és actualment molt important per als negocis de nova creació, ja que el client potencial i els productes del seu gust de vegades provenen de fonts externes a les tradicionals.
- Poder adquisitiu mitjà de la zona: És un altre dels factors importants per tenir en compte, ja que és convenient avaluar el poder adquisitiu del client potencial, i posar, així, a la seva disposició, productes que s’ajustin al seu nivell de vida.
Altres factors també importants són la CULTURA I LA RELIGIÓ, en l’intent de no ofendre sectors culturals o religiosos de l’entorn en la forma o la naturalesa de l’empresa.
2.C. ANÀLISI DE LA COMPETÈNCIA
Cal analitzar els negocis de la zona dedicats a la mateixa activitat i valorar els punts següents:
- punts forts respecte de la competència
- debilitats
- diferenciació i característiques dels productes i serveis
- quantificació dels clients de la zona
- relació qualitat/preu respecte de la competència
Competència:
Està configurada per totes aquelles empreses que ofereixen productes que satisfan la mateixa necessitat que nosaltres. Hem de tenir en compte aquelles empreses que produeixen el mateix bé que nosaltres (competència directa) i aquelles amb productes diferents del nostre però que cobreixen la mateixa necessitat (competència indirecta).
3. PLA DE MÀRQUETING
El màrqueting és la ciència orientada a estudiar, teoritzar i donar solucions sobre: els mercats, els clients o consumidors, les seves necessitats, els seus desitjos i comportaments, i la gestió del mercat o gestió comercial de les organitzacions, principalment les empreses. Convé tenir en compte que màrqueting i publicitat no són sinònims, com moltes persones pensen, sinó que la publicitat és només una part del màrqueting.
El pla de màrqueting és l’eina bàsica de gestió que ha d’utilitzar tota empresa orientada al mercat que vulgui ser competitiva. En aquest han de quedar fixades les diferents actuacions que s’han de realitzar per arribar als objectius marcats.
3.A. PRODUCTE O SERVEI
En aquest punt s’han de descriure àmpliament els productes i serveis que oferirà la nostra empresa.
3.B. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS PRODUCTES I SERVEIS
Aquest apartat ha de contenir una explicació detallada del concepte bàsic i de les característiques tècniques dels productes o serveis. Ha de contenir també una indicació expressa de les qualitats mes significatives, dels avantatges que aporten, dels suports tecnològics, etc.
3.C. ELEMENTS INNOVADORS
Cal enumerar les característiques diferencials respecte dels productes de la competència.
S’ha de tenir en compte que, inconscientment, quan obrim un negoci, sempre tendim a pensar que el nostre negoci té una característica que el diferencia dels productes o serveis de la competència. S’han d’analitzar aquestes característiques que ens fan diferents.
3.D.PROMOCIÓ I PUBLICITAT
El pla de màrqueting ha de descriure les fórmules que s’utilitzaran per atreure els clients potencials.
És important elaborar un pla de publicitat que reculli els mitjans promocionals que utilitzarem i en quantifiqui el cost per al pla econòmicofinancer: televisió
- ràdio
- periòdics nacionals
- periòdics locals o regionals
- publicacions gratuïtes
- pàgina web
- revistes
- fullets de propaganda
- oficines informatives
- publitrameses
- presentacions a fires
- articles de marxandatge
- etc.
3.E. POLÍTICA DE VENDES
És necessari descriure la composició, la forma de contractació i la qualificació de l’equip de vendes (personal propi i representants), tant al principi com a mitjà i llarg termini.
Després s’ha de descriure la política de marges comercials i mesures de promoció ofertes a distribuïdors, representants i comerciants, i comparar-la amb la de la competència.
S’han de presentar les vendes estimades per cada representant o membre de l’equip de vendes, els incentius dissenyats per diferents volums i els costs totals de l’activitat de vendes, i el seu percentatge respecte a la facturació total estimada.
3.F. ESTRATÈGIA DE PREUS
Cal determinar els preus dels productes i serveis especificant el marge aplicat sobre els costs. S’ha de fer una comparativa de preus amb la competència.
S’han de fixar els preus de comercialització del producte o servei. Posteriorment s’ha de quantificar el marge brut i calcular si aquest marge pot suportar els diferents tipus de costs i generar un benefici suficient per a l’empresa.
En el cas que els preus dels productes o serveis siguin menors que els de la competència, estarem fent al•lusió a una major eficiència en la producció, menors costs laborals, menors costs en la distribució, etc. Si els costs són majors, haurem d’explicar el sobrepreu en termes de novetat, qualitat, garantia, prestacions, servei, etc.
3.G. CANALS DE DISTRIBUCIÓ
És important estudiar quins són els canals de distribució que utilitzarem, la política de descomptes o marges per aplicar-hi, i l’increment o no de preus segons la llunyania dels nostres clients (costs de transport). Cal remarcar els costs de distribució respecte dels costs de comercialització i les possibilitats d’exportació, fent referència a la possibilitat de distribució internacional, transport, assegurances, etc., i quantificar els cobraments a clients externs al nostre radi d’acció, regionals, nacionals o globals.
En definitiva, no només hem de fer menció als canals o vies que utilitzarem per distribuir els nostres productes i serveis, sinó també als costs derivats d’una ampliació del nostre radi d’acció.
3.H. SERVEIS DE POSTVENDA I GARANTIA
S’ha de quantificar la importància que té per al client potencial disposar d’aquests serveis. Cal especificar el tipus de garantia que s’ofereix, la durada, qui s’encarregarà del servei de postvenda i dels costs, i comparar-los amb el que ofereix la competència.
4. PLA OPERATIU
El pla operatiu és l’estudi del pla d’empresa que toca aspectes de l’activitat ordinària de l’empresa, referits, entre altres aspectes, a les necessitats infraestructurals de funcionament, el local o les instal•lacions, els recursos humans, l’estratègia d’aprovisionament i compres, etc.
4.A. LOCAL/INSTAL•LACIONS
Cal descriure les característiques físiques i jurídiques del local on hem de desenvolupar l’activitat:
- lloguer o propietat
- situació del local
- metres quadrats
- distribució
- estat de conservació
- llicència d’activitats
- etc.
4.B. RECURSOS HUMANS
Cal fer una descripció extensa de les necessitats del personal, les funcions que tendrà cadascun dels treballadors, el tipus de contracte que els aplicarem, la remuneració i el mètode de selecció per contractar-los.
Organigrama
Cal fer una descripció detallada de les persones que treballaran a la nostra empresa i dels seus càrrecs i responsabilitats.
4.C. GESTIÓ DE COMPRES / PROVEÏDORS
Part rellevant del pla d’empresa. Cal enumerar els proveïdors amb què es comptarà en un principi, els mètodes de compra, les condicions dels lliuraments, les condicions de pagament, etc.
És important, a més d’una descripció detallada del proveïdor, dels productes que ens facilitarà, i de la ubicació geogràfica d’aquest, fer especial menció a la forma de pagament que tindrem pactada amb aquest proveïdor des de l’inici de la nostra relació laboral. Aquest fet podria condicionar o comprometre, en un principi, la nostra capacitat de pagament a curt i mitjà termini respecte d’altres proveïdors i la tresoreria de la nostra empresa.
És de summa importància, en el pla econòmicofinancer, estipular una previsió de fons, la qual, a l’inici de qualsevol aventura empresarial, pot resultar imprescindible perquè l’empresa no quedi sense fons en els inicis.
Cal pensar que, possiblement, en un principi, i ja que la trajectòria de la nostra empresa encara no és de reconeguda solvència, molts dels nostres proveïdors ens poden sol•licitar el pagament dels materials o serveis d’una manera directa i sense aplaçaments. Mentre que, d’altra banda, molts clients ens poden exigir (per treballar amb nosaltres) el pagament de materials o serveis en períodes a mitjà termini (30, 60 dies).
Com hem comentat, aquest fet podria comprometre la nostra solvència al principi de la nostra gestió empresarial, per la qual cosa una previsió de totes les despeses a mitjà termini és imprescindible per a una bona gestió empresarial.
5. PLA ECONÒMICOFINANCER
Junt amb la coherència i la viabilitat tècnica del projecte, aquest apartat és possiblement el punt mes important del pla d’empresa. En aquest apartat traduirem a nombres tot el que s’ha exposat anteriorment i valorarem econòmicament el nostre projecte.
A partir d’aquí ens adonarem de si el nostre projecte és viable des del punt de vista econòmicofinancer.
L’objectiu d’aquest pla és determinar les necessitats econòmiques inicials per afrontar la posada en funcionament del projecte i la manera com es finançaran aquestes necessitats.
Aquest estudi econòmicofinancer, el que reflectirà és el cost inicial total per l’engegada de la nostra empresa. És el punt de partida per a la iniciació en el món laboral de l’autoocupació.
INVERSIÓ INICIAL = FINANÇAMENT PROPI + FINANÇAMENT ALIÈ
S’ha de tenir en compte que en el cas que necessitem finançament aliè, moltes de les entitats financeres ens demanaran que aportem del nostre capital un mínim del 20 % del total de la inversió inicial (només per fer una valoració inicial del projecte), o si no, que es tracti d’un projecte excepcional, únic i innovador en el mercat actual, per aconseguir un finançament extern del 100 % del total.
Un altre factor important que pot condicionar l’obtenció de finançament extern és, per exemple, el nostre nivell d’endeutament. Dit d’una altra manera, les entitats financeres a les quals mostrem el nostre projecte en faran una valoració econòmica depenent, fins i tot, de factors externs a aquest.
Què vol dir això?; tots els bancs estatals tenen accés a un registre d’endeutament del Banc Nacional d’Espanya, en què es detallen totes les compres o inversions que hem realitzat per mitjà de finançament extern, i de les quals queden quotes per pagar, ja siguin préstecs hipotecaris o personals, arrendaments financers (lísings), etc., en definitiva, en què consta el nostre nivell d’endeutament total. Per exemple, si anys enrere hem adquirit una vivenda (o qualsevol altre bé) i encara ens falta per pagar part del préstec hipotecari, llavors l’entitat financera que avalua la viabilitat econòmica del projecte farà una valoració tenint en compte el nostre nivell d’endeutament actual, rebutjant o no aprovant (finançant) els projectes que consideri amb cert nivell de risc (determinable per cada entitat bancària on es presenti el projecte).
Resum:
- CAL VALORAR OBJECTIVAMENT LES NOSTRES DESPESES DE CONSTITUCIÓ I POSADA EN MARXA DEL PROJECTE.
- CAL FER UNA PREVISIÓ DE FONS SUFICIENT PERQUÈ LA TRESORERIA DELS PRIMERS MESOS NO ES VEGI PERJUDICADA PER UNA MALA PLANIFICACIÓ.
- CAL PREVEURE DESPESES ADDICIONALS NO CONTEMPLADES EN EL QUADRE SEGÜENT.
En el següent enllaç podeu trobar ajuda per a realitzar el pla d'empresa: