XARXA INFOJOVE > CARTA ERYICA I DECLARACIONS

 

CARTA ERYICA I DECLARACIONS

 

 

CARTA ERYICA

ERYICA
European Youth Information and Counseling Agency -
Agència Europea per a la Informació i l'Assessorament dels Joves

Aprovada a Bratislava (República Eslovaca) el 19 de novembre de 2004per la 15a Assemblea General de l'Agència Europea d'Informació i Assessorament per als Joves (ERYICA).

PREÀMBUL

En les societats complexes, i en una Europa integrada que ofereix nombrosos desafiaments i oportunitats, l'accés a la informació i la capacitat d'analitzar-la i utilitzar-la, revesteixen una importància creixent per a la joventut europea. La feina d'informació juvenil és susceptible d'ajudar-los a aconseguir les seves aspiracions, i de fomentar-ne la participació com a part activa de la societat. Aquesta informació ha de facilitar-se de manera que ampliï les opcions disponibles per al jovent i en fomenti l'autonomia i la capacitació.

El respecte a la democràcia, els drets humans i les llibertats fonamentals comporta el dret de tota la joventut a accedir a una informació completa, objectiva, fiable i comprensible respecte de totes les seves preguntes i necessitats. Aquest dret a la informació ha estat reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans, en la Convenció sobre els Drets del Nin, en la Convenció Europea per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i en la Recomanació núm. (90) 7 del Consell d'Europa relativa a la informació i l'assessorament de la joventut a Europa. Aquest dret constitueix així mateix la base de les activitats d'informació juvenil que duu a terme la Unió Europea.

INTRODUCCIÓ

La feina d'informació juvenil abasta tots els temes d'interès per a la joventut, i és susceptible d'incloure un ampli ventall d'activitats: informació, assessorament, consell, orientació, suport, capacitació i formació, treball en xarxa i tramesa a serveis especialitzats. Aquestes activitats poden facilitar-se per centres d'informació juvenil, per serveis d'informació per a joves d'altres estructures, o bé mitjançant procediments electrònics i d'un altre tipus. Els principis d'aquesta Carta pretenen ser d'aplicació a qualsevol modalitat de feina d'informació juvenil. Constitueixen la base dels estàndards mínims i patrons de qualitat que han d'establir-se a cada país com a elements d'un enfocament integral, coherent i coordinat de la feina d'informació juvenil, que és part integrant de les polítiques de joventut.

PRINCIPIS

Els principis següents constitueixen les directrius de la feina d'informació juvenil, que procura garantir el dret del jovent a la informació:

1. Els centres i serveis d'informació juvenil han d'estar oberts a tota la població jove sense excepció.

2. Els centres i serveis d'informació juvenil han de procurar garantir la igualtat a l'accés a la informació per a tot el jovent, amb independència de la seva ubicació, origen, sexe, religió o classe social. S'ha de prestar atenció especial als grups desfavorits, i també a aquells que presentin necessitats específiques.

3. Els centres i els serveis d'informació juvenil han de ser de fàcil accés, sense necessitat de cita prèvia. Han de resultar atractius, tenir un ambient agradable, i amb un horari de funcionament que respecti les necessitats de la gent jove.

4. La informació disponible ha de basar-se en les demandes juvenils, i en les necessitats d'informació que es detectin. Ha d'incloure tots els temes d'interès eventual per a la joventut, i adaptar-se a nous assumptes que vagin sorgint.

5. Cada usuari ha de ser respectat com a individu, i la resposta a cada pregunta ha de ser personalitzada. Tot això ha de fer-se de manera que capaciti els usuaris, fomenti l'exercici de la seva autonomia, i desenvolupi les seves habilitats per analitzar i utilitzar la informació.

6. Els serveis d'informació juvenil han de ser gratuïts.

7. La informació s'ha de facilitar de manera que es respecti tant la confidencialitat dels usuaris com el seu dret a l'anonimat.

8. La informació s'ha de facilitar de manera professional per personal especialment format per a això.

9. La informació oferta serà completa, actualitzada, precisa, pràctica i fàcil d'utilitzar.

10. S'han de fer tots els esforços necessaris per assegurar l'objectivitat de la informació, mitjançant el pluralisme i la comprovació de les fonts utilitzades.

11. La informació oferta ha d'estar exempta de qualsevol influència religiosa, política, ideològica o comercial.

12. Els centres i serveis d'informació juvenil s'han d'esforçar per assolir el major nombre possible de joves, amb procediments que resultin eficaços i adequats per als diferents grups i necessitats i han de ser creatius i innovadors a l'hora d'elegir les seves estratègies, mètodes i eines.

13. La gent jove ha de tenir l'oportunitat de participar de manera apropiada en les diferents etapes de la feina d'informació juvenil, en els àmbits local, regional, nacional i internacional. Aquestes etapes poden incloure, entre altres: la identificació de la demanda d'informació, l'elaboració i difusió de la mateixa, la gestió i avaluació dels serveis i projectes informatius i les activitats dels grups paritaris.

14. Els centres i serveis d'informació juvenil han de col·laborar amb altres serveis i estructures per a la joventut, especialment amb aquells situats a la seva àrea geogràfica, i han de treballar en xarxa amb els mitjancers i la resta d'entitats que desenvolupen la seva activitat amb joves.

15. Els centres i els serveis d'informació juvenil han d'ajudar la gent jove, tant a l'accés a la informació facilitada a través de les modernes tecnologies d'informació i comunicació, com en el desenvolupament de les seves aptituds d'utilització de les mateixes.

16. Qualsevol de les fonts de finançament de la feina d'informació juvenil ha d'evitar tota actuació que impedeixi a un centre o servei d'aplicar la integritat dels principis d'aquesta Carta.

Document en pdf

 

 

PRINCIPIS D'INFORMACIÓ EN LÍNIA A LA JOVENTUT

Aprovats per la 20a Assemblea General de l'ERYICA

Rotterdam, Països Baixos, 05.12.2009

Internet és una font poderosa d'informació i comunicació, a més d'una part integrada de l'entorn social de la gent jove. La provisió d'informació i aconsellament generalistes en línia a la joventut, a més d'orientació a Internet, són tasques noves complementàries del treball existent d'informació a la joventut.

A més de la funció de la informació a la joventut, ajudar la gent jove a trobar la informació correcta i prendre les seves pròpies decisions, la informació en línia a la joventut els dóna suport per maximitzar els beneficis d'Internet i minimitzar els seus riscos potencials.

La informació en línia a la joventut és una part integral de la tasca d'informació a la joventut i, per tant, ha de complir tots els principis formulats a la Carta Europea d'Informació a la Joventut. La informació en línia a la joventut necessita tot un seguit de directrius addicionals perquè té algunes característiques específiques.

Amb l'objectiu d'assegurar la qualitat dels serveis d'informació en línia a la joventut i per garantir el seu valor afegit i la seva confiança, l'ERYICA, l'Agència Europea d'Informació i Aconsellament a la Joventut , ha adoptat els principis següents:

1. La informació en línia a la joventut ha de ser precisa, actualitzada i verificada. S'ha d'esmentar clarament la data de producció o d'actualització de la informació.

2. Els continguts s'han de basar en necessitats de la gent jove. Aquestes necessitats s'han d'identificar i avaluar en un procés continu.

3. Els continguts han de ser una selecció d'informació rellevant i gratuïta que proporcioni una visió general de les diferents opcions disponibles. Els criteris de selecció aplicats s'han de fer públics i comprensibles.

4. La informació en línia a la joventut ha de ser comprensible per a la gent jove i s'ha de presentar d'una manera atractiva.

5. Tothom ha de poder fer servir els serveis d'informació en línia a la joventut, especialment els usuaris, usuàries i grups amb necessitats específiques.

6. Quan la gent jove tingui l'oportunitat de fer una pregunta en línia, s'ha d'esmentar clarament el límit de temps per rebre la resposta. La resposta ha de ser personalitzada i s'ha d'esmentar clarament la persona que facilita la resposta.

7. Quan s'inclogui la gent jove en la producció de continguts, l'exactitud dels continguts finals romandrà sota responsabilitat de l'organització d'informació a la joventut.

8. Animar la gent jove a proporcionar la seva opinió ha de ser una part integrant del desenvolupament continu dels serveis d'informació en línia a la joventut. Les opinions han de ser fàcils d'enviar. Aquestes opinions s'han d'avaluar i utilitzar per ajustar els continguts. S'ha d'informar la gent jove de l'impacte que les seves opinions han tingut en els serveis.

9. L'autor i l'objectiu de la informació en línia a la joventut han de ser clars i visibles. Si s'hi inclouen continguts de terceres parts, se n'ha d'indicar clarament la font.

10. Les usuàries i els usuaris del servei d'informació a la joventut han de tenir clar qui els proporciona el servei i amb quina motivació. S'ha de mostrar clarament tota la informació de contacte. També s'han de mostrar clarament les fonts de suport financer.

11. Els serveis d'informació en línia a la joventut han de proporcionar mètodes i guiatge que ajudin la gent jove a augmentar la seva capacitat d'informació i les seves competències en línia.

12. Els serveis d'informació en línia a la joventut han d'informar i guiar la gent jove sobre la manera d'actuar de manera segura i responsable en entorns en línia.

13. Els serveis d'informació en línia a la joventut han de ser un entorn segur per a la gent jove.

14. La informació en línia a la joventut respecta i protegeix la privacitat dels usuaris i de les usuàries i els permet modificar o eliminar les seves pròpies dades privades.

15. Els serveis d'informació en línia a la joventut respecten el copyright de terceres parts i són conscients del seu propi copyright.

16. Els treballadors i treballadores d'informació a la joventut han de ser competents en la utilització d'eines en línia i han de tenir habilitats informatives. Han d'estar al corrent dels nous desenvolupaments, de la llei aplicable, i mantenir-se informats i informades sobre les tendències i noves pràctiques en línia entre la gent jove.

Document en pdf

 

 

DECLARACIÓ DE  PALMA

Nosaltres, representants de les associacions professionals de l'àmbit de les polítiques de joventut, reunits en les V Jornades d'Informació Jove de les Illes Balears “cap a la professionalització amb creativitat” del 21 al 23 de novembre de 2007, considerem:

1- Que tots/es els i les joves com a ciutadans i ciutadanes que són, tenen drets i representen un valor fonamental pel desenvolupament present i futur de la societat.

2- Que la societat i el seu progrés necessita de la participació activa del jovent.

3- Que les administracions públiques i altres entitats han de promoure, planificar i desenvolupar polítiques i actuacions per a i amb els joves facilitant els processos de desenvolupament personal i social dels mateixos.

4- Que en el marc de les polítiques públiques, les polítiques de joventut són un àmbit d'especialització de l'acció social i requereixen de personal específic.

5- Considerem professional de l'àmbit de les polítiques de joventut qui treballa en investigació, disseny, direcció informació, assessorament, dinamització, aplicació o avaluació d'algun programa, projecte o pla dirigit en exclusiva al jovent; amb independència del seu nivell de qualificació professional o que estigui contractat o en prestació de serveis en l'administració pública o altres entitats (associacions, fundacions, empreses...).

6- Que aquests professionals actuen amb criteris de creativitat, innovació, qualitat, formació contínua, reciclatge i treball en xarxa per donar resposta al constant canvi de la població jove.

Basant-nos en aquest context, els professionals promotors d'aquesta Declaració de Palma, proposem:

1- Que els governs considerin les polítiques de joventut com a promotores del desenvolupament social i les dotin dels recursos necessaris per a la consecució de llurs objectius.

2- Que els professionals desenvolupin un rol protagonista en la coordinació, dinamització i facilitació d'actuacions que assegurin un mínim de qualitat en les polítiques de joventut.

3- Que, al donar-se el moment propici, es reconegui i reguli professionalment, laboralment i acadèmicament els perfils dels treballadors en l'àmbit de les polítiques de joventut.

4- Que les associacions professionals siguin considerades coma interlocutors objectius en l'assessorament de les polítiques de joventut i en la regulació dels perfils citats.

Amb tot això, les organitzacions signants es comprometen a treballar conjuntament compartint objectius, coneixements i accions per a la  promoció i dignificació dels professionals de l'àmbit de les polítiques de joventut i la millora d'aquestes.

Així mateix, convidem a aquelles associacions professionals, constituïdes o per constituir, específiques de l'àmbit de les polítiques de joventut a sumar-se als principis d'aquesta Declaració.


Palma, 23 de novembre de 2007

Asociación Reg. Informadores y Dinamizadores Juveniles de Castilla- La Mancha, ARIDJ

Asociación de Técnicos e Informadores Xuvenís de Galicia

Asociación de Trabajadores de Juventud DINAMIA, Jaén.

Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, AcPpJ

Associació de Professionals de Joventut de les Illes Balears


Document en pdf

 

 

DECLARACIÓ DE  PRAGA

“Cap a una societat alfabetitzada informacionalment”

Nosaltres, els participants de la Reunió d'Experts en Alfabetització Informacional, organitzada per la US National Comisión on Library and Information Science i el National Forum on Information Literacy, amb el suport de la UNESCO, representant a 23 països dels set continents, celebrada a Praga, República Txeca, del 20 al 23 de setembre de 2003, proposem els següents principis fonamentals per a l'Alfabetització Informacional:

En el context anterior, proposem que els governs, la societat civil i la comunicat internacional considerin urgentment les següents recomanacions per a una política d'ALFIN:


Document en pdf

 

 

FARS PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Declaració d'Alexandria sobre l'alfabetització informacional i l'aprenentatge al llarg de la vida

Commemorant durant aquesta setmana la confirmació del lloc del far d'Alexandria, una de les antigues meravelles del món, els participants en el Col·loqui d'Alt Nivell sobre l'Alfabetització Informacional i l'Aprenentatge al Llarg de la Vida, que va tenir lloc a la biblioteca Alexandrina entre el 6 i el 9 de novembre, declaram que l'alfabetització informacional i l'aprenentatge al llarg de la vida són els fars de la societat de la informació que il·luminen les rutes cap al desenvolupament, la prosperitat i la llibertat.

L'alfabetització informacional es troba en el cor mateix de l'aprenentatge al llarg de la vida. Capacita la gent de tota classe i condició per cercar, avaluar, utilitzar i crear informació de manera eficaç per aconseguir les seves metes personals, socials, ocupacionals i educatives. Constitueix un dret humà bàsic en el món digital i promou la inclusió social de totes les nacions.

L'aprenentatge al llarg de la vida permet que els individus, les comunitats i les nacions arribin als seus objectius i aprofitin les oportunitats que sorgeixen en un entorn global en desenvolupament per a beneficis compartits. Ajuda les persones i a les seves institucions a afrontar els reptes tecnològics, econòmics i socials, a remeiar els desavantatges i a millorar el benestar de tots.

L'alfabetització informacional

En el context d'una societat de la informació en desenvolupament, instam els governs i les organitzacions intergovernamentals perquè apliquin polítiques i programes que promoguin l'alfabetització informacional i l'aprenentatge al llarg de la vida. En particular, els demanem que donin suport a:


Afirmam que una forta inversió en les estratègies per a l'alfabetització informacional i l'aprenentatge al llarg de la vida crea valor públic i resulta essencial per al desenvolupament de la societat de la informació.

Adoptada a Alexandria, Egipte, a la biblioteca Alexandrina, el 9 de novembre de 2005



Document en pdf

 

 

Assemblea General de l'Intercanvi Juvenil

Viena, 22 d'abril de 2006

EL DOCUMENT “ARCO IRIS” DE LA PARTICIPACIÓ EN INFORMACIÓ JUVENIL

Els joves participants en l'intercanvi juvenil "Participació dels joves en la informació juvenil" declarem:

Capítol I
Necessitats dels joves

1. Els joves han de poder participar, prenent decisions i exercint influència, en el desenvolupament dels projectes d'informació.

2. Haurà de promoure's el treball en grup dels joves, de manera que es potenciï la motivació i l'intercanvi d'idees. Per a això, han de celebrar-se trobades juvenils de forma periòdica.

3.  La diversió és un aspecte important.

4. Els joves i el treball que realitzin haurien de ser presos de debò i valorats positivament per les persones responsables dels projectes.

5.  Els joves tenen dret a rebre formació.

6. Les funcions i tasques de cadascun (joves, centre d'informació…) han d'estar clares i explícites.

7.  Les aportacions dels joves als centres d'informació són de gran utilitat.

Capítol II
Eines organitzatives

1. És necessari que els joves contin amb persones de contacte i suport a la seva labor. Aquestes persones haurien d'estar ben informades, formades adequadament per a la seva labor i motivades.

2. Haurà d'existir una comunicació bidireccional entre els joves i el centre d'informació.

3. La comunicació haurà d'estar enfocada a arribar al públic objectiu: els joves.

Capítol III
Compromisos polítics

1. La voluntat i els compromisos clars de polítics i professionals són condicions indispensables.

2. Els projectes haurien de contar amb els mitjans econòmics necessaris.

Capítol IV
Qualitat

1. Haurà de garantir-se la qualitat de la informació, de manera que sigui fiable i actualitzada.


Document en pdf


 

DECLARACIÓ

La primera Convenció Europea de treball amb Joves

Gant, Bèlgica, 7 a 10 juliol 2010

Preàmbul

La primera convenció Europea de “Treball amb Joves” s'ha organitzat durant la Presidència belga de la UE el juliol de 2010. Nou anys després de que la Unió Europea posés en marxa el Llibre Blanc sobre la joventut en l'anterior Presidència de Bèlgica, “el treball amb joves” i la comunitat política de joventut ha tornat a Gant. Per primera vegada, l'atenció s'ha centrat exclusivament en el “treball amb joves”. La Convenció ha tractat de connectar el passat, present i futur de la filosofia i la pràctica del treball juvenil. Més de 400 participants de 50 països han participat en un intens debat - mitjançant sessions plenàries, ”joventut en acció”, tallers de treball, visites a projectes locals de joves i seminaris temàtics al llarg de tres dies. La Convenció ha estat precedida per una conferència que ha explorat la història de treball amb els joves a Europa, com un tercer esdeveniment després de dos seminaris anteriors a Blankenberge, Bèlgica. S'han generat les idees que s'exposen a continuació. La Declaració va dirigida als ministres responsables de joventut dels 50 països que pertanyen a la Unió Europea i / o el Consell d'Europa, altres institucions europees, i a les estructures polítiques relacionades amb els joves a nivell regional, local i estatal, i per suposat als professionals de joventut i als joves mateixos.

Història

Hi ha moltes històries del “treball amb els joves” a Europa, inclosa la història recent del treball amb joves a nivell Europeu. El treball amb joves es caracteritza per la diversitat, la tensió i la seva evolució. S'ha desenvolupat de moltes maneres diferents - mitjançant els moviments socials, les organitzacions juvenils i associacions, per grups de fe, el sector no - governamental i estatal, les polítiques de joventut a nivell local i regional. S'han establert compromisos amb diferents grups de joves sovint diferenciats per la classe social, creences religioses, afiliació política o interessos culturals. El “treball amb joves” s'ha organitzat de diferents maneres, de vegades dirigit per adults, i altres cogestionat o autogestionat pels propis joves.

El treball amb Joves “avui”

El treball amb joves és complicat i sovint mal entès a causa de la seva complexitat. Tanmateix, es basa en dos aspectes: Oferir un espai per a l'associacionisme, l'activitat, el diàleg i l'acció; i proporcionar suport, oportunitats i experiències als joves en la seva transició de la infància fins a l'edat adulta.

A l'Europa d'avui, el “treball amb joves” es fonamenta en principis de participació i empoderament, i en valors com els drets humans i la democràcia, contra la discriminació i per la tolerància. Es gestiona a partir de tota una gamma de polítiques i recerca de coneixement, implantades tant pels voluntaris com per treballadors assalariats, establertes mitjançant una relació voluntària amb els joves. Es gestiona i finança de maneres diverses.

El “treball amb joves” és una pràctica social per excel·lència, mediador entre els joves i les societats en què viuen. Per aquestes raons, s'han hagut d'adaptar i afrontar una sèrie de tensions generades. Ens referim a investigació en matèria de joventut,política i pràctica, comprensió de les diferents agendes de polítiques de joventut ( a nivell europeu, nacional, regional i local), mantenint una postura trans-sectorial; establint acords en formació, competència i reconeixement, així com enfocaments metodològics i pedagògics pera la pràctica del treball amb joves.

El treball amb joves es defineix en la Resolució del Consell sobre un marc renovat per a la cooperació europea en l'àmbit de la joventut (2010-2018) com un terme genèric que avarca un ampli àmbit d'activitats de caire social, cultural, educatiu o polític per i amb els joves. Cada vegada més, s'inclouen com els esports i els serveis per als joves. El treball amb joves pertany a l'àrea de l'educació no formal, així com les activitats específiques d'oci, gestionat per joves treballadors voluntaris o de professionals i dirigents de la joventut i es basa en els en processos d'aprenentatge no - formal i en la participació voluntària.

Durant la Convenció es defineix més breument com el subministrament de "espais i oportunitats per als joves a forjar el seu propi futur". Qualsevol que sigui el debat de definició, no es discuteix que les diferents formes de realitzar el treball amb joves amb diferents joves, utilitzen metodologies diferents , abordar diferents qüestions i operen en contextos diferents. Dins d'aquest marc de grups, mètodes, temes i contextos, el treball amb joves a la pràctica s'adapta, desplega i evoluciona amb el temps.

El focus d'atenció en la Convenció ha estat el treball amb joves en el present i en el futur- a partir de les lliçons del passat. En el context del canvi i el canvi de contextos en la vida dels joves, fan sorgir plantejaments al voltant la necessitat de canviar o no el treball amb els joves, la relació entre aquest i les polítiques de joventut, i la contribució del treball amb joves a aspectes més amplis de la vida dels mateixos. Aquests desafiaments específics inclouen el paper de treball amb els joves per abordar la desocupació juvenil, les qualificacions professionals en l'àmbit del treball amb joves, i la necessitat d'adaptar aquest treball a les diverses realitats socials. Els participants posaren especial èmfasi aspectes com l'accessibilitat, les normes, el reconeixement, assignació de recursos i el impacte del treball amb joves.

El treball amb joves i la política de prioritats

Segueix havent-hi una comprensió i compromís relativament limitat entre els treballadors en joventut per una banda, i la política – i polítiques de joventut- per una altra. És necessari que els polítics adquireixin un millor coneixement del que és el treball amb joves, però a la vegada, els treballadors amb joventut també han d'assegurar-se una millor comprensió de l'estructura i disseny de les polítiques.

Respecte de les polítiques, les autoritats han tendit a mantenir les seves pròpies prioritats i programes en lloc de tenir en compte als propis joves. És necessari establir un millor vincle tan "dels d'adalt fins als d'abaix" com "d'abaix fins adalt". És necessari que els treballadors en joventut participin en els camps de debat polític que afectin a la vida dels joves, i també esser consultats en aquells aspectes de la política que puguin tenir efectes indirectes en els joves. És important que el desenvolupament de polítiques en l'àmbit de la joventut i més enllà inclogui tant a aquells col·lectius de joves més organitzats com als que no. Les organitzacions juvenils tenen un paper molt important en aquests processos.

Els treballadors en joventut han de participar en l'elaboració, aplicació i avaluació de polítiques de joventut. Les iniciatives específiques en l'àmbit de la joventut ha de construir-se en base als principis i valors del treball amb joves: basat en els drets, centrat en les oportunitats, amb una orientació positiva i fonamentat en la igualtat en l'accés i en la participació.

El «diàleg estructurat», desenvolupat en els darrers anys i el diàleg amb els consells de joventut locals regionals i nacionals, així com el Fòrum Europeu de Joventut i el Consell Assessor del Consell d'Europa, són exemples dels avanços que han tingut lloc en els últims anys . No obstant això, aquests processos han de reforçar-se en el futur ampliant el diàleg i fomentant més pràctiques de co - gestió.

Posicionament i cooperació trans-sectorial

Es podria dir que el “treball amb joves” s'ha desenvolupat històricament de manera aïllada. Actualment s'espera que s'incrementi i millori la col·laboració professional en un marc de desenvolupament de polítiques trans-sectorials dins l'àmbit de la joventut. La cooperació a nivell transversal es pot donar de diferents formes: entre els sectors educatius, entre les agències i àmbits polítics que afecten els joves (com la salut, l'ocupació o la justícia), entre les fonts de finançament, i en diferents nivells de l'administració. Pocs estarien en desacord amb la necessitat d'establir una major comunicació, coordinació i cooperació. A vegades la integració del treball amb joves es complica per la por a la instrumentalització. Joventut es pot convertir a vegades en el “soci feble” preocupats per la possibilitat de perdre el distintiu de principals contribuïdors en la vida dels joves.

La cooperació permet el intercanvi de bones pràctiques i el desenvolupament d'una major col·laboració a la pràctica. El treball amb joves es manté amb bones condicions per a permetre el contacte i la intervenció amb els joves. Tanmateix, es pot produir la sensació de que aquesta posició privilegiada amb els joves es pot veure en risc en situacions de col·laboració amb organismes com la policia o els orientadors professionals fins i tot quan aquests objectius són compartit entre agències i els propis joves . La confiança i la credibilitat dels treballadors de joventut amb els joves pot ser ràpidament minada a menys que les “regles del compromís” no siguin negociades acuradament en una igualtat de condicions i des del respecte mutu com a punt de partida.

Informació, impacte i efectes.

Precisament a causa de la diversitat del treball amb joves, cal establir de manera equivalent un doble enfocament: tant pel que fa a la contribució amb els joves com amb el conjunt de la societat. Els instruments d'avaluació tradicionals necessiten esser complementats per la difusió de bones pràctiques pot reflectir. Hi ha una base de coneixements relativament prima en el treball amb joves. Tot i el desenvolupament del Centre Europeu de Coneixements en Polítiques de Joventut, és necessària l'existència d'altres formes de recopil·lació, difusió i traducció dels principis del treball amb joventut, així com de les polítiques i pràctiques existents: no tots els treballadors en joventut saben llegir l'anglès! Existeixen recursos informacionals a nivell europeu però es fa necessari establir una guia més forta en quant a la seva localització i accessibilitat: youthwork.eu   fou suggerit com un prometedor punt de partida.

Només amb una millor informació i coneixement sobre el treball amb joves serà possible comprendre el seu impacte, difusió i avaluació. És necessari que les “evidències” recollides, comparades i analitzades.

Els objectius de la recopilació d'informació són promoure la visibilitat del treball amb joves, impulsar la qualitat a la pràctica, i potenciar la credibilitat del treball amb joves. En un altre nivell, és important assegurar la informació que posi de manifest les condicions de vida dels joves com a base operativa per al pensament estratègic sobre el treball amb joves i les polítiques de joventut. Per aquesta empresa són necessàries les enquestes i el seguiment de la situació dels joves. Mitjançant aquests i altres mecanismes, el treball amb joventut pot realment “situar-se allà a on hi són els joves”

En relació amb els resultats i el impacte del treball juvenil, el proclamat “triangle” de: investigació en joventut, política i pràctica necessita convertir-se en un “quadrat” incorporant a les organitzacions de joves i als propis joves. Són necessàries totes les perspectives per poder tenir en compte el impacte real. És molt necessari tenir en compte totes les formes de treball amb joves dins els Estats membres per entendre i difondre exemples de bones pràctiques actuals i establir la direcció estratègica per al treball amb joves de cara al futur.

Els treball amb joves per a tots i en la diversitat

La diversitat en el treball amb joves està relacionada amb l'accessibilitat per a tothom. La Convenció ha destacat la importància de l'experiència en aquest camp. No obstant això, els treballadors amb joventut necessiten una formació més avançada, i el compromís amb valors universals per fer front als ràpids canvis en les demandes dels joves. La formació proposada ha d'anar més enllà de la comprensió de la necessitat de la tolerància, dirigint-se a l'adquisició de coneixements i competències al voltant de la diversitat cultural. Aquest és un exemple clar per a modelar els rols, mitjançant l'enfortiment de la diversitat dins de les organitzacions juvenils i les administracions de treball dels joves.

El treball amb joves ha d'evitar pensar únicament en els joves com a elements per a la inclusió i la participació, sinó també considerats com a companys capaços de promoure activament la diversitat dins la societat. En el context de les noves condicions de diversitat religiosa i intercultural a Europa, algunes formes antiquades del treball amb joves, com ara el desenvolupament comunitari i l'acció comunitària han de ser reflectides i adaptades als nous temps.

La qualitat de la pràctica

El treball amb joves és una pràctica professional inusual en el sentit de què és realitzada tant per treballadors pagats com per voluntaris. No hi ha una divisió clara de les funcions exercides per uns i els altres, de fet, tots dos es poden trobar en pràcticament tots els àmbits de les diverses activitats de treball amb els joves. La seva relació sovint és complementària i de suport mutu. No obstant això, a causa de les seves diferències, s'han posat en dubte qüestions com la qualitat, competència i reconeixement. Això sovint ha derivat en un conflicte entre la professionalització i la professionalitat. És un debat complex, amb preocupació sobre si un determinat nivell de qualificació es converteix en l'únic límit de la professionalitat. Si bé no hi ha dubte de que cada vegada hi ha més coneixements, habilitats i actituds del treball amb joves - al voltant, per exemple, de la política, l'ètica, el risc , la gestió, els pressuposts i el compromís amb els joves – que sovint han estat adquirides pels que tenen una llarga experiència com a voluntaris. Per tant, s'han d'establir i respectar els itineraris cap a la validació individual a través de l'acreditació dels estudis previs

Això es pot aconseguir mitjançant la creació d'estàndards de qualitat i la identificació de competències genèriques. Aquest marc se podria desenvolupar a nivell europeu i aplicar-se a través de les estructures nacionals, impartint-se a través de l'educació flexible i els sistemes de formació, així com l'autoregulació a través d'un codi d'ètica professional que regeixi el comportament dels treballadors en el seu contacte amb els joves.

Competència, formació i reconeixement

Tot i que pot ser que no hi hagi necessitat d'un sistema de formació homogènia per als treballadors de joventut, hi ha una necessitat de disposar d'un marc competències basat en els enfocaments d'aprenentatge tals com el desenvolupament de la comprensió teòrica, la supervisió de la pràctica (i la co-supervisió), el coaching, l'e-learning , l'aprenentatge entre iguals, l'observació i l'avaluació. Aquests han d'estar disponibles a través del temps, amb la reflexió i el seguiment adequats. Així com pels propis joves, els treballadors de joventut han de participar les vegades que facin falta en l'aprenentatge per tal d'afrontar amb eficàcia l'evolució de les circumstàncies en què han de treballar. Per tal de promoure la comprensió de la pràctica del treball amb joves que cada vegada s'incrementa més en altres sectors, com a resultat del desenvolupament de la transversalitat, també es pot donar la oportunitat de que els treballadors de joventut de passin un temps d'aprenentatge en altres investigacions sobre joventut, polítiques i entorns. En resum, la formació ha de ser flexible, adequada i gradual. Sempre que sigui possible, la seva dimensió europea ha de ser intercultural, transnacional, i vinculada tant física com metodològicament a un programa europeu.

No només s'han d'adjuntar els recursos necessaris a aquesta disposició, sinó que hi ha d'haver un major reconeixement del treball amb joves, tant dins com fora de les estructures polítiques de joventut, ja que d'aquesta manera s'assegura un valuós cercle de qualitat, competència i millora de la pràctica. És l'argument a favor de comptar amb estratègies per al reconeixement i la validació del treball amb joves a nivell europeu i local, i de vegades a nivells organitzacionals. No obstant això, encara que les eines i instruments per a l'acreditació estan desenvolupades, encara queden preguntes clau sobre l'ús, la difusió i la credibilitat. Aquestes han de ser estudiades i, si escau, s'han de reconèixer i abordar les deficiències. És probable que aquest procés necessiti establir plataformes per al diàleg amb altres sectors de l'administració pública, els diferents nivells de les polítiques de joventut, i el sector privat.

Mobilitat i treball en xarxa

El intercanvi entre treballadors de joventut i joves de diferents cultures, contexts i experiències de treball juvenil és important per al desenvolupament de la qualitat, per l'aprenentatge i el suport, per a la transferència de coneixements, i per ampliar les oportunitats per a desenvolupar i aplicar el treball amb joves a nivell internacional. Tot i que les possibilitats pel intercanvi han millorat en els últims anys, segueixen existint obstacles com ara la finançament, la llengua i l'estatus personal i professional. Es va fer una crida a la mobilitat com un dret per a tothom, i per tant, s'han de desenvolupar mecanismes per fer front als diversos obstacles.

Per a millorar el treball en xarxa i el intercanvi, els professionals de tot Europa en tots els sectors del treball amb joves, han de tenir els mitjans i les oportunitats per al diàleg, el contacte i la cooperació, i per a aquells que treballen en àrees específiques del treball amb joves hi hauria d'haver formes més específiques de trobada. També hi va haver una crida per al foment de més oportunitats de mobilitat internacional per als treballadors de joventut. El programa Joventut en Acció pot en certa mesura resoldre aquests problemes, però s'ha d'anar més enllà. Per a això, hi hauria d'haver més discussió sobre el valor del contacte personal (el cara a cara) mitjançant la mobilitat internacional, encara que ja existeix un fort consens sobre els elements clau d'impacte en la pràctica del treball amb joves que es deriven de tals experiències.

El suport sostenible i el finançament

Hi ha un fort imperatiu per desenvolupar un marc jurídic per al treball amb joves que garanteixi un pressupost bàsic per al manteniment de les infraestructures, els projectes i el desenvolupament del treball juvenil. Aquest marc legal pot exigir la presentació de plans d'acció locals de treball amb joves, que identifiquin els recursos necessaris per la distribució del pressupost en diferents nivells. Les múltiples fonts de finançament han de reflectir els diferents nivells en l'àmbit del treball amb joves i no han de jugar unes contra les altres. Hi hauria d'haver criteris clars i transparents per al finançament del treball amb joves, tant en els projectes estables com en els de noves iniciatives i les organitzacions haurien de tenir les mateixes oportunitats d'obtenir aquests recursos.

Els governs nacionals eren considerats els principals responsables del finançament del treball amb joves i els fons europeus jugaven un triple paper, tant en el desenvolupament com en la implementació del treball juvenil. En primer lloc, programes de joventut a nivell europeu - com el “joventut en acció” - representen una disposició cada vegada més essencial per a la inclusió social, mobilitat de la joventut i la ciutadania activa. En segon lloc, la seva contribució específica a la vida dels joves i als treballadors joves, i la conceptualització del treball juvenil en si, és important en l'estructuració i conformació, així com en el suport a noves modalitats de la pràctica. En tercer lloc, els programes segueixen donant un inestimable impuls a les activitats juvenils, demostrant el seu valor en les zones on hi ha poca tradició o comprensió d'aquesta pràctica. Per a 2020, l 'horitzó d'estratègies europees dins i fora de l'àmbit de la joventut, fent aquestes garanties als joves d'Europa serà un element essencial per a l'assoliment dels seus objectius. En el treball amb joves, però, també cal explorar més àmplies fonts de finançament i els professionals han de millorar la seva competència en la generació d'ingressos .

Propers passos

La Convenció reconeix la responsabilitat dels propis professionals del treball amb joves, de contribuir quan puguin en els programes descrits anteriorment, però també necessitaran suport polític i financer. A nivell europeu hi ha una sèrie d'iniciatives polítiques i accions en l'àmbit de la joventut (i més enllà però també en relació amb els joves, el treball juvenil i política de joventut) que se celebraran durant el proper any. El contingut d'aquesta Declaració, per tant, s'ha de tenir en compte en els debats. La Declaració té per objecte fomentar el manteniment de l'atenció del treball amb joves i als joves dins d'aquests debats polítics. Aquests inclouen:

  • L'estratègia Europa 2020 i el seu projecte emblemàtic "Joventut en Moviment"
  • La Recomanació del Consell d'Europa, prevista per a la Promoció de la Mobilitat
  • La Recomanació del Consell d'Europa, prevista en el reconeixement d'aprenentatges no formals
  • La nova generació de programes que continuaran el Joventut en Acció en 2013
  • El debat que precedirà el disseny del futur programa Joventut
  • El posterior desenvolupament de les dimensions d'aprenentatge no formal d'Europass
  • El nou Pathways 2.0 sobre la validació i el reconeixement de l'aprenentatge no formal
  • La nova estratègia de formació per al treball amb joves a Europa dins del Programa Joventut en Acció

La 1ª Convenció Europea de treball amb joves, de la qual surt aquesta declaració, ha encetat el debat sobre el treball amb joves a Europa. La Convenció reclama que l'impuls aconseguit es tengui en compte per avançar en les existents polítiques de joventut tant de la Unió Europea com del Consell d'Europa:

  • El marc renovat per a la cooperació europea en l'àmbit de la joventut
  • La Resolució sobre la política de joventut del Consell d'Europa

La Convenció demana que, sobre la base d'aquesta Declaració, la Unió Europea, el Consell d'Europa i els seus Estats membres, i l'actual i el proper trio de presidències de la UE han d'elaborar una agenda, un pla d'acció i els recursos necessaris per a la seva realització. El programa hauria de culminar en un 2ª Convenció Europea de treball amb joves. Per concloure, aquesta Declaració també espera amb interès el contingut i les deliberacions subsegüents de la Resolució sobre el treball amb joves del Consell d'Europa durant la Presidència belga.


Document en pdf

 

 

PUJAR