|
PARTICIPACIÓ > PREVENCIÓ I SEGURETAT
LEGISLACIÓ SOBRE VOLUNTARIAT
PREVENCIÓ I SEGURETAT EN LES ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE (1)
Participar en campaments és físicament i psicològicament excel·lent i recomanable per als infants i els joves, pel que comporta tant des del punt de vista de la socialització com de l'augment de coordinació física, l'autoestima, la independència personal, el treball en grup, l'autodisciplina, etc.
No obstant això, cal no oblidar que els infants i els joves estan en plena etapa de creixement i maduració; la seva coordinació està en ple desenvolupament i tot això fa que siguin més vulnerables i puguin patir accidents amb resultat de lesions.
Encara que hi ha lesions que són difícils d'evitar, moltes s'haurien pogut evitar o se n'haurien minimitzat els resultats si s'haguessin usat correctament els equips de seguretat, fent canvis en l'entorn del joc, revisant minuciosament el terreny i eliminant-ne els perills objectius, valorant adequadament les capacitats dels infants i establint regles que ajudin a prevenir-les.
La majoria de lesions que es produeixen als campaments o a les activitats de temps lliure es deuen a aquests factors:
— Manca de coneixements en prevenció de riscs i en les condicions de seguretat, cosa que pot donar lloc a lesions.
— Ús inadequat dels materials i de l'equip o manca d'aquest.
— Infants amb preparació insuficient per desenvolupar l'activitat proposada.
Recomanacions per a prevenir els accidents
Els participants han d'utilitzar la roba, l'equip i els materials apropiats per a l'activitat que han de dur a terme.
— L'entorn ha de ser segur en el joc, en l'activitat proposada, en el campament, etc. Recordau que en un campament hi ha una sèrie de perills inherents a l'activitat, com poden ser els tensors de les tendes de campanya, la instal·lació de cordes per a estendre la roba en altures i llocs deficientment senyalitzats, il·luminació deficient de l'espai per a passar-hi les vetllades, etc.
— Els jocs i els esports han de programar-se per a uns infants d'una edat determinada, amb un nivell d'habilitat semblant i maduresa física i emocional similar.
— Els participants han d'estar físicament preparats i mentalitzats per a fer l'activitat.
— Han d'estar supervisats pel monitor, que ha de respectar i fer complir les normes bàsiques de seguretat.
— Els participants han d'hidratar-se convenientment durant i després de l'activitat.
(1) Document facilitat per Pere Sánchez, director de temps lliure.
PREVENCIÓ
La roba i l'equip
La roba ha de ser específica i adequada per a l'activitat que es fa (joc, esport, treballs manuals, tècnica, etc.). Pot incloure articles específics (ulleres de seguretat, genolleres, etc.). La roba que usa el participant ha d'ajustar-se adequadament (així s'eviten fregades) i les sabates s'han de dur cordades (la moda ha fet que molts infants i joves duguin les esportives descordades, cosa que pot ocasionar esquinços, caigudes, torçades de peu, etc.). El material esportiu que es destina a les activitats d'aventura ha d'estar homologat i en bones condicions d'ús; a més, ha de revisar-se abans de l'activitat. Qualsevol dany en el material ha de reparar-se o s'ha de reemplaçar el que té desperfectes.
La zona de joc ha d'estar neta de pedres, aigua i qualsevol altre element no previst per a fer-hi el joc o l'activitat esportiva programats.
La fitxa mèdica
La fitxa mèdica que es lliura amb la inscripció i l'autorització per a fer l'activitat hauria de donar-nos unes indicacions precises sobre l'estat físic real del participant. El monitor té l'obligació de llegir-les atenent, especialment pel que fa als possibles problemes que puguin sorgir en el desenvolupament de l'activitat (asma en un ambient ple de pols, al·lèrgies en zones de bosc de pins, etc.). Ha de fer totes les preguntes i especificacions que consideri oportunes per a vetllar per la seguretat del grup.
Importància de la hidratació
Durant les activitats, i sobretot les quan es fan a l'estiu, suem bastant. Aquesta suor ha de reemplaçar-se per una quantitat igual de líquid. En una activitat intensa s'indica que el consum normal és d'un litre a un litre i mig d'aigua per hora, i el participant ha de beure abans, durant i després.
Eviteu que ingereixi una gran quantitat de líquid en poc temps, ja que pot provocar enrampades estomacals. El més convenient seria un tassó d'aigua cada quinze o vint minuts. Eviteu que consumeixin begudes que continguin gas o cafeïna.
Però, què és la deshidratació? Els símptomes són:
— set
— debilitat
— cefalàlgia (mal de cap)
— orina fosca
— lleugera pèrdua de pes
Si el participant presenta un o diversos d'aquests símptomes, donau-li líquids per beure immediatament i afegiu un mos entre menjades.
Els símptomes de la deshidratació poden semblar-se a altres problemes de salut; per tant, consultau sempre el metge.
Sobre el joc: activitat i estrès
Guanyar no ha de situar-se per sobre d'aprendre, compartir o practicar una activitat determinada. El fet d'autopressionarse o de ser pressionat pel grup provoca una sensació d'estrès. Per evitar l'estrès que pugui produir-se és recomanable:
— Assegurar-se abans de l'activitat que l'infant té l'edat i la capacitat adequades per a fer-la.
— Revisar les regles i l'espai que s'utilitzarà per a l'esport, el joc, etc., perquè l'activitat sigui justa (el mateix nombre de possibilitats per a portar-la a terme amb una certa garantia d'èxit: escurçar l'espai en el desplaçament, disposició d'equips, constitució igualitària d'aquests, etc.)
Tingueu en compte altres senyals que indiquen l'inici d'estrès:
— pèrdua de la gana
— vòmits (abans de l'activitat)
— mal de cap
— depressió (tristesa, apatia...)
— més somnolència del que és habitual
— certa letargia
— distanciament dels amics o de les activitats.
SEGURETAT A L'AIGUA
Les grans masses d'aigua representen sempre una amenaça de negar-se. Cal recordar que quan una persona roman dos minuts submergida perd el coneixement. Després de quatre o sis minuts d'immersió, es produeixen danys cerebrals. Si la permanència sota l'aigua supera els deu minuts, la majoria de les persones no sobreviuen.
És aconsellable que el monitor prengui les mesures preventives següents:
— El participant que roman en l'aigua sempre ha d'estar controlat i vigilat.
— És convenient que el monitor sàpiga fer ressucitació cardiopulmonar (RCP) i primers auxilis.
— No confieu en els dispositius personals de flotació.
— Assegurau-vos de tenir l'equip de salvament a mà, i també un telèfon i un número d'emergència.
— Dividiu la zona o senyalitzau-la tant a la piscina com a el mar.
— Verificau el fons de la zona de bany (presència de roques, ampolles trencades, etc.).
— Verificau l'estat de la platja (objectes que puguin produir lesions).
— Verificau l'estat del mar (corrents, ressaques fortes, etc.).
— No deixeu que els infants es tirin de cap si la fondària és inferior a dos metres i mig.
PREVENCIÓ DE CAIGUDES
La gravetat de la lesió produïda per una caiguda depèn de l'altura des de la qual cau i del tipus de superfície. Les caigudes més serioses i preocupants impliquen lesions en el cap.
El monitor ha de vetllar per:
— Controlar i vigilar sempre els infants, ja que la majoria són incapaços d'identificar situacions perilloses.
— En cas que es produeixi una lesió, practicar els primers auxilis.
— En infants molt petits, no dramatitzar la caiguda.
— Assegurar-se que l'àrea de joc sigui l'adequada i romangui lliure d'obstacles.
— Assegurar-se que el joc és apropiat al grup de participants.
— Separar les àrees de joc, així —separant activitats, edats i dinàmiques— s'assoleix més seguretat seguretat pel que fa als infants.
— Senyalitzar les zones que siguin susceptibles de constituir un perill (desmunts, proximitat de carreteres, etc.).
— Evitar les aglomeracions, ja que sempre constitueixen situacions incontrolades.
— Assegurar-se de la manera correcta d'ocupació dels materials que s'han d'utilitzar (cordes, ponts, pilotes, etc.).
— Evitar que els infants es copegin amb elements en moviment (jocs del parc, mòbils, etc.).
SEGURETAT I PREVENCIÓ DE LES CREMADES
Les cremades es produeixen per una transferència d'energia des d'una font de calor cap al cos.
A l'estiu, les cremades més habituals i que més es produeixen en els campaments són les cremades per radiació, produïdes per una exposició perllongada als raigs ultraviolats. Els infants pateixen cremades quan estan exposats al sol i la pell no està protegida.
Prevenció
— Cal verificar que en les zones no cobertes, desprotegides, i quan el sol és més fort (entre les 11 h i les 16 h) el participant s'aplica abundantment i regularment un protector solar. Aquest protector ha de ser, com a mínim, de protecció 15.
— Ha d'aplicar-se la crema protectora cada dues hores, fins i tot en dies nuvolosos. L'aplicació ha de repetir-se després d'haver-se ficat a l'aigua o si s'ha suat molt.
— El cos s'ha de cobrir amb roba adequada i s'han de fer servir capells i gorres que ombregin el rostre i la part posterior del coll. L'ús d'ulleres de sol també redueix la quantitat de raigs que arriba als ulls.
— Convé recordar que tant la sorra, com l'aigua, el paviment i la neu reflecteixen els raigs solars fins a un 85%.
— En cas d'insolació, col·locau el participant en un lloc ombrejat, refrescau-li el cos, donau-li líquids i acudiu al metge.
SEGURETAT EN ELS TALLERS
En un campament no és freqüent que s'utilitzin màquines perilloses de tall o d'impacte, però sí eines manuals (tisores, cúters, martells, serres de marqueteria, punxons, etc.). La facilitat de maneig i d'ús ocasionen un gran nombre d'accidents en els participants. Moltes vegades pressuposam que les saben manejar correctament, i fem prevaler més el resultat final que el procés per a arribar-hi.
Per a l'ús correcte de les eines s'han de seguir unes normes mínimes:
— Cada eina té una forma correcta d'usar-se.
— Les eines s'han de guardar ordenades, netes i de forma segura.
— L'eina que s'ha de fer servir ha d'estar en bones condicions.
— L'ús de l'eina ha de ser correcte i segur.
— Les eines han de transportar-se de forma segura.
— L'espai de feina ha d'estar buit i ordenat.
— Cal senyalitzar clarament el lloc on es guarden les eines, el materials d'ús, etc.
— El lloc de feina (taula de taller o zona determinada per a aquesta finalitat) ha de permetre un accés fàcil als participants per tal d'evitar cops i ensopegades. Cal procurar que la zona de realització de tallers estiguin a l'ombra.
— S'han d'evitar les aglomeracions en els tallers (massa gent en relació amb l'espai disponible).
— Hi ha d'haver papereres o contenidors per a recollir els residus que es generin. Si es produeixen vessaments de líquids, cal netejar-los immediatament
Si aplicam aquestes normes, aconseguirem que els infants siguin responsables de la seva pròpia seguretat i, al mateix temps, aprendran a vetllar per la seguretat dels altres, la qual cosa es traduirà en un comportament més segur en el campament.
PRODUCTES QUÍMICS EN ELS CAMPAMENTS
Els infants tenen tirada a provar les coses que els criden l'atenció o que manipulen i utilitzen (llapis, coles, gomes, etc.). En els campaments, les substàncies químiques més usades són les destinades als tallers de plàstica (coles, pintures...), els productes de neteja, els medicaments, etc.
És feina dels monitors seleccionar adequadament els materials i ensenyar als infants que no els tastin, no els xuclin, no se'ls posin a la boca, etc. Per a la seguretat dels infants, hem de guardar tots els productes químics en un mateix lloc (generalment la botiga de material) i informar-los quin és el monitor responsable perquè els proporcioni el que necessitin.
Les normes bàsiques que cal tenir en compte són:
— Tancar els pots de pintura, els aerosols, etc., després d'usar-los.
— Abans d'iniciar al taller, reunir els productes, els materials i les eines o elements que hem d'utilitzar i establir amb els infants el procediment de treball adequat. Totes les operacions que s'han de fer han d'executar-se de la manera més segura possible, seguint totes les instruccions amb responsabilitat.
— Tenir informació sobre les característiques de perillositat dels productes que s'han de fer servir i dels perills que pot comportar manipular-los.
— Consultar les etiquetes i les fitxes de dades de seguretat dels productes.
— Mantenir els productes en els envasos originals.
— Extreure només la quantitat de producte necessari per a treballar.
— Procurar que no s'interrompi els participants que estan treballant, encara que sigui només passejant per la zona del taller. Els objectes personals no han de deixar-se sobre la taula de feina ni a terra.
— Usar el material de protecció adequat i fer-ho correctament (guants, ulleres...).
— En cas de patir un accident produït pels productes químics utilitzats, seguir les recomanacions de seguretat indicades en l'etiqueta i en la fitxa de seguretat del producte.
— En acabar, recollir i netejar tot el material utilitzat.
SEGURETAT EN LES EXCURSIONS
No hi ha un sol campament que coneguem en què no es faci, com a mínim, una excursió amb el grup. Encara que no són activitats especialitzades, hi ha unes quantes normes que és convenient tenir en compte, a més d'alguns coneixements específics.
Per a prevenir l'accident (si hi ha lesió) o l'incident (efecte no desitjat que no presenta una lesió), hem de conèixer els perills que ens poden sobrevenir, que són:
— Perills objectius (derivats dels processos naturals: caiguda de pedres, llamps, etc.).
— Perills subjectius (material usat, aptitud personal, etc.).
Nosaltres només podem prevenir els perills del segon tipus.
Equip inadequat
Cal tenir en compte que en el cas de molts dels infants que acudeixen als campaments és la primera vegada que surten d'excursió. Si pensau en els campaments que de segur ja haureu fet, recordareu l'infant que en lloc de la motxilla, duia una borsa de mà.
Si sortim d'excursió i fem servir els elements de l'equip, evitarem els incidents i, en el pitjor dels casos, els accidents.
Hem d'aconsellar que duguin roba còmoda, sabatilles d'esport ben ajustades, motxilla lleugera, gorra com protecció per al sol i aigua.
Falta d'entrenament
Qualsevol excursió és més o menys exigent i la condició física ha d'estar d'acord amb l'activitat que s'ha de fer. La millor prevenció és ser realista i emprendre els objectius per als quals els infants estan preparats.
Posant-nos en el pitjor dels casos, cal tenir en compte els accidents que es poden patir en una excursió i intentar prevenir-los.
Els podem agrupar-los en:
— agressions mecàniques (contusions, esquinços)
— agressió tèrmica (insolació, cop de calor)
— agressió per sobreesforç (esbraonaments, esgotament)
— agressió química (picades)
— agressió psíquica
Abans d'iniciar la prevenció d'aquests riscos, hem de parlar de la butllofes i les fregadures, que apareixen freqüent durant les activitats.
Butllofes i fregadures
Causes: fregament continuat del calçat o la roba sobre la pell.
Es nota per l'aparició d'una vermellor i de dolor, que acaba amb l'aparició de la butllofa.
Prevenció: ús de calçat còmode (cal evitar estrenar botes) i calcetins de bona qualitat. Una bona higiene de la zona ajuda que no es produeixin.
AGRESSIONS MECÀNIQUES
Contusions
Causes. Es produeixen per caigudes o cops produïts per un instrument o un objecte, etc., que xoca violentament contra el cos.
Prevenció. Heu procurar que els infants estiguin atents al que fan, i evitar les distraccions; no permeteu que llencin pedres, pinyes, pals… Procureu no transitar per llocs amb moltes pedres soltes (en pendent amb grava). Adeqüeu el pas al terreny.
Esquinçaments i luxacions
Causes. Cops, caigudes, torçaments, moviments en fals i qualsevol traumatisme que forci la capacitat normal de moviment d'una articulació. L'esquinç, el torcement i la dislocació suposen la distensió o el trencament dels lligaments i parts toves de l'articulació produïda per la separació momentània de la superfícies articulars.
En la luxació, les lesions són idèntiques, però la separació de les superfícies articulars és permanent.
Prevenció. Adequar el pas de la marxa, sobretot quan travessam zones de roques o pendents especialment complicades (rossegueres, superfícies herboses, etc.).
Heu de procurar que els infants es fixin en els suports procurant que els canvis de sentit en la marxa no siguin bruscs. Evitau baixar corrent els pendents.
AGRESSIONS TÈRMIQUES
Insolacions
Causes. Exposició directa del sol en el cap de forma intensa i perllongada.
Prevenció. Feu que els infants es protegeixin bé de l'acció directa dels raigs solars, usant gorres, capells, etc., si és possible de color clar.
Cop de calor
Causes. Acumulació de calor en l'organisme per esforç físic, exposició al sol i temperatures altes.
Prevenció. Procurau que els infants s'hidratin; s'ha d'evitar la marxa en horaris amb màxima radiació solar. Si l'atmosfera és asfixiant, pesada, molt humida, sense vent, s'ha d'augmentar la freqüència de les aturades, i fer més descansos en llocs d'ombra, afavorir la sudoració i procurar substituir les pèrdues salines administrant begudes isotòniques.
AGRESSIONS PER SOBREESFORÇ
Enrampades i esbraonaments
Causes. Es produeixen per un esforç físic intens en condicions d'entrenament insuficient. La seva aparició també es veu afavorida pel fred, la por i una alimentació deficient.
Prevenció. Una bona alimentació. En els descansos cal procurar que els infants mengin una peça de fruita, i convé fer un entrenament adequat. Les excursions han d'adequar-se al grup i s'ha de seguir el ritme del més lent.
Esgotament
Causes. Les mateixes que la de les enrampades, però actuen durant més temps.
Prevenció. És vital un entrenament adequat. Escalfar els músculs durant la marxa amb un ritme lent fins a arribar al ritme més adequat.
AGRESSIÓ QUÍMICA
Picades
Causes. A les Illes Balears, les picades les produeixen vespes, abelles, tàvecs —mosques d'ase—, ortigues, mosquits, paparres i grumers, bàsicament, encara que poden produir-les esporàdicament altres insectes.
Prevenció. Inspeccionau la tenda o el lloc abans d'anar a dormir; evitau els llocs amb eixams o aquells on pasten les ovelles i usau un bon repel·lent.
AGRESSIÓ PSÍQUICA
Causes. Encara que siguin percepcions subjectives, els infants solen considerar llargues i dures les excursions, i moltes vegades aquesta sensació de duresa els sobrepassa. Si el grup no està equilibrat també exerceix pressió (negativa, generalment) sobre l'infant pres individualment. Les renyines i les discussions són contínues i poden derivar en apatia i descoratjament.
Prevenció. Cal valorar la capacitat del grup i, sobretot, dels infants menys dotats. Dividir l'excursió en petites etapes sol donar bon resultat. Marcarem un bon ritme de descans, introduint durant la marxa elements o conceptes que els distreguin de l'esforç. cal animar sempre i durant tot el temps i caminar al costat del menys capacitat.
L'ASSETJAMENT ENTRE IGUALS (2)
Definició. Els especialistes defineixen els maltractaments entre iguals —assetjament escolar— o bullying com un comportament prolongat d'insult verbal, rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat física d'uns infants cap a uns altres que es converteixen, d'aquesta manera, en víctimes dels seus companys. Aquest fenomen ha estat localitzat especialment dins l'àmbit escolar, no obstant això pot aparèixer a qualsevol entorn com ara al carrer, en un centre juvenil, un campament o una colònia.
Indicadors. Les víctimes d'assetjament són objecte de burles, bromes desagradables, els anomenen amb malnoms, els insulten, els molesten, sovint estan implicats en discussions i baralles en les qual es troben indefensos i sempre acaben perdent, en els jocs són els últims a ser triats, solen quedar prop dels monitors, no tenen gaires amics, tenen dificultats per parlar en públic, presenten un aspecte contrariat i trist i fan impressió d'inseguretat o ansietat.
Recomanacions per als menors. Quan l'infant o el jove és objecte d'assetjament el primer que ha de fer és mantenir la calma, no respondre de la mateixa manera, intentar parlar amistosament, abandonar el lloc i parlar amb algú, especialment amb els monitors.
Recomanacions per als responsables. L'equip de monitors ha de demostrar una actitud de tolerància zero cap a qualsevol tipus de violència, treballant la gestió de les emocions i la prevenció dels conflictes.
Davant episodis de violència, les actuacions s'han de dirigir a tot el grup al qual pertanyen els infants o joves que l'hagin protagonitzat, i s'han d'afavorir espais de reflexió conjunta en els quals s'abordi la problemàtica de les actituds i els comportaments violents.
Tot i que no hi ha dos casos iguals, el procediment global d'intervenció té uns fonaments bàsics que passen per les entrevistes individuals amb els presumptes agressors i amb les presumptes víctimes, i la intervenció amb el grup amb l'objectiu de modificar els rols i els patrons de reacció davant les situacions d'intimidació i fer prendre consciència als companys pretesament neutrals.
(2) Extracte del document divulgatiu L'assetjament escolar (bullying), editat per la Direcció General de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor.